Un dels usos més habituals del condicional és introduir afirmacions o preguntes amb un to moderat i educat per minimitzar l'efecte que podria tenir sobre el receptor una ordre o petició directa. Per a accions de present o futur immediat es fa servir el condicional simple; en canvi, per a accions passades s'utilitza el condicional perfet. Per exemple:

Us faria res abaixar el to de la conversa? (present)
Si se'm permet, voldria plantejar una proposta. (present)
Hauries pogut acompanyar la teva mare a l'oculista. (passat)
M'hauria agradat parlar-ne en aquell mateix moment, però ara ja és massa tard. (passat)

Cal evitar l'ús del plusquamperfet de subjuntiu amb aquest valor de 'cortesia' en fets que ja han passat. Per exemple:

Hauries hagut de venir més aviat: ara ja ha marxat (i no Haguessis hagut de venir més aviat...)
M'hauria agradat ser-hi present (i no M'hagués agradat ser-hi present).